/
En este episodio reflexionamos sobre el impacto de la velocidad de la inteligencia artificial en nuestra vida diaria. Cuando todo se resuelve en “cero coma”, nuestro cuerpo y nuestro corazón quedan fuera de juego. Hablamos de cómo esta aceleración fomenta la impaciencia, debilita la confianza interna y nos aleja de nuestra humanidad. Volver al ritmo del corazón no significa rechazar la tecnología, sino aprender a usarla sin delegar nuestro criterio, nuestra presencia y nuestra capacidad de autorregulación. Y sobretodo, seguir viviendo a un ritmo humano.

Genial pod cast Anna!, m’has fet pensar en aquesta predisposició del món actual a la rapidesa, immediatesa…..a perdre la paciència, a viure de manera accel.lerada.
Acabo de trobar el meu objectiu : observar quan estic a 120Km/hora, consultant la IA i personalment mentre treballo a vegades ja em dic «si que triga», el que triga a obrir-se el servidor per començar a «rodar» la sèrie que veiem mentre sopem…..com m’atabalo a la botiga quan parlen la dependenta i el/la clienta…..en definitiva quan m’oblido de viure ARA.
Jo sempre em tinc per una persona impacient, tot i que fa temps sé que sóc capaç en molts moments de ser infinitament pacient. I igualment voldria resoldre allò que m’amoïna «ahir», voldria saber què passarà amb aquell tema «quant abans millor», voldria que arribi el divendres quan no he acabat el diumenge. Prou! em comprometo a intentar donar-me conte de quan corro, i vaig camí de la desconnexió i enfocaré amb el meu cor, que m’espera sempre pacient, amorós, en calma. gràcies per la reflexió
Ohhhhhh!!! Brutal la reflexió la teva Anna!!
Si, si, som-hi! Cal posar-hi tota l’atenció, doncs l’inèrcia és brutalment forta a fora i dins el nostre cap.
Mil gràcies per compartir!!!